Arxiu pandèmic en forma de knolling

30.05.2021 Grup de treball
Compartir

Joan Brossa sempre està present a l’escola. D’una forma o una altra, és un vell conegut i aquest curs tan inusual no ha estat menys.

Tot just començar el segon trimestre vam a anar a veure l’espectacle de màgia The postman de Txema Màgic. Un espectacle que introduïa una frase sobre la màgia d’en Brossa: L’únic espectacle que aconsegueix enganyar més fàcilment l’espectador intel·ligent que no pas l’ignorant. En efecte, mentre que l’espectador intel·ligent es rendeix a la il·lusió, l’ignorant creu que el mag li qüestiona el senderi.

Aquesta frase va ser el leitmotive del trimestre: La màgia de… i és per això que tots els ‘dilluns visuals’ de gener i de febrer els vàrem dedicar a la màgia dels poemes objecte d’en Joan Brossa. Comencem sempre la setmana realitzant el ‘dilluns visual’. Diferents obres d’artistes ens ajuden a fer-nos preguntes a través de la conversa exploratòria. La conversa exploratòria ens ajuda a aconseguir millorar les habilitats de pensament i la competència comunicativa a través de l’art.

La proposta de l’arxiu pandèmic va ser ràpidament acollida pels infants del grup. L’acció de l’arxiu pandèmic es va presentar com un repte o projecte relacionat amb l’artista dels ‘dilluns visuals’ del mes de gener i febrer. El repte o projecte és un bon punt d’entrada al treball ja que, segons diu el teòric Fernando Hernández,  allò que els joves investiguen té a veure d’alguna manera amb ells, amb les seves històries i les seves inquietuds. Ha de plantejar un desafiament, amb preguntes significatives que calgui investigar, que impliquin l’alumne i que les pugui relacionar amb la vida.

Els alumnes van començar a portar els primers objectes per construir l’arxiu pandèmic. Cada un d’aquest objectes havia de ser presentat davant del grup classe acompanyat de l’explicació pertinent (quina relació tenia amb la pandèmia, per què havia de formar part del nostre arxiu, què ens suggeria, etc.). D’altra banda, també se n’havia de crear la cartel·la i el número identificatiu de catalogació. Cada una d’aquestes presentacions encoratjava la resta de la classe a fer una recerca personal del moment viscut. El repte augmentà quan vam decidir que no es podien repetir objectes, que calia aturar-se, pensar, indagar, conceptualitzar emocions i pensaments. Calia anar més enllà dels primers objectes portats.

En una de les revisions del nostre arxiu apareix el neguit de com mostrar-ho, de com expressar-ho artísticament ja que no podia estar acumulat dins d’una caixa. Un dels infants aportà la idea de la tècnica fotogràfica del knolling, una tècnica que havíem descobert a inici de curs. Una variant de les natures mortes i de la fotografia de producte. És una cosa així com un “bodegó zenital” d’una sèrie d’objectes escrupolosament ordenats o “esbudellats” en què es mostren tots i cadascun dels components que l’integren. Durant uns dies l’arxiu pandèmic a l’estil knolling ens acompanya a dins de la classe però per tal de poder visitar i revisar l’arxiu decidim mostrar el nostre arxiu a la comunitat. Decidim mostra-lo perquè les idees o els conceptes que es poden desprendre dels objectes ens lliguen a tots i mostren un mateix moment viscut. És per això que busquem un espai de pas dins de l’escola perquè tothom que vulgui pugui dialogar amb els objectes o pugui sentir-se interpel·lat pel que es desprèn de tots ells.

Marco Fragoso

Escola Camins de Les Franqueses del Vallès

 

També et pot interessar